Notícies

Metges amb àngel, herència de Tatiana Sisquella

Un metge, en general, és un expert en alguna part del teu cos. Fins aquí, tot normal. El que ja és més sorprenent és trobar-te amb un metge que té àngel. Aquests també tenen la carrera de medicina, porten bata blanca i fan mala lletra, però, a diferència dels altres, es defineixen per com et parlen, com et miren i com et toquen.

Un metge amb àngel és una persona que cura abans de començar el tractament, és un doctor que escolta i es deixa sorprendre per les teves preguntes. Quan et parla ho fa imaginant-se que ell és el pacient i no dóna per sabut ni obviat res del que et pot inquietar. No es cansa mai de contestar els mateixos interrogants i sempre troba un moment per parlar d'alguna cosa que no és el motiu de la visita. Els metges amb àngel no diuen mentides, però saben com potenciar les bones veritats. Tenen un criteri exquisit a l'hora de plantejar els tractaments i sempre troben una cadira per algun racó per fer seure tots els acompanyants. Si t'han de fer una exploració, es preocupen per si tenen les mans fredes i si t'han de llegir un diagnòstic ho acompanyen sempre amb un dibuix o una metàfora ben quotidiana, perquè tothom ho entengui. Són metges que recorden el teu nom de pila abans de mirar la fitxa i no miren el rellotge tot i treballar a la Seguretat Social. Acostumen a saber-se no només els noms de les infermeres, sinó també quants fills tenen, si el marit és a l'atur o si han anat a Venècia de vacances. Fins i tot n'hi ha que, si cal, donen el seu telèfon personal per a qualsevol cosa, sigui per a un dubte o un consol.

Jo, que sóc pacient de llarga durada, reconec la diferència només posant un peu a la consulta. Amb pocs minuts sé si he trobat un metge o un àngel. A tots els dono l'enhorabona. I als meus àngels també els envio un petó.

TATIANA SISQUELLA
Escrit recuperat del diari ARA, 2011

Comunicació, 13 de febrer de 2014
 


<< Torna